No val a badar: els suricates

 Deia en l’anterior post que “No val a badar: aixequem el cap de la taula, del dia a dia, i observem amb curiositat el nostre entorn; les oportunitats i les amenaces hi són, vulguem mirar, o no.”. Parlant del tema amb l’Agustí Brañas vaig comparar aquesta necessitat de totes les empreses d’aixecar el cap de la taula amb l’actitud constant dels suricates, aquests simpàtics petits mamífers , coneguts per estar drets sobre les seves extremitats inferiors, vigilant per evitar ser sorpresos pels seus depredadors a l’hora que busquen noves preses. Aquesta actitud de constant observació defensiva per detectar el perill - amenaces- i a l’hora necessària per trobar menjar- oportunitats-, és un perfecte símil per l’empresa

Totes les persones tenim diferents miradors des d’on veiem el nostre món, i a més, interpretem diferentment els senyals que rebem. La nostre capacitat d’innovació, de creativitat, de fer propostes, vénen donades per el que sabem, vivim, observem… L’objectiu de la Direcció ha de ser el d’aconseguir de facilitar i fomentar aquesta mirada diversa i atenta, i aconseguir, a través del diàleg constant i pautat, obtenir visions, idees, propostes que enriqueixin les estratègies i les actuacions de l’empresa per tal que no es vegi “atacada” d’improvís i trobi el “menjar” diari allà on estigui.